Tribuna
Espanya i Puerto Rico
Si a l’Espanya actual hi hagués hagut la grandesa que tant pregona, s’hauria aprofitat el suggeriment del president de Mèxic de demanar perdó a tot l’Amèrica que dominà durant uns tres-cents anys. Però el més greu ara no és que hagin rebutjat la idea i fins i tot n’hagin fet escarni, sinó que encara avui vulguin enaltir la seva gesta i menyspreïn el món aborigen al qual van fer tant de mal.
Expressions pejoratives com les d’un tal Borrell, representant d’Espanya, que donen la nota de llur racisme feixista, a més de la ignorància i prepotència dels brètols, que no han estat rebutjades pel seu govern, donen la pauta que, com deia Josep Pla, siguin d’esquerres o de dretes la púrria és la mateixa. Per arrodonir-ho, vam tenir l’oportunitat de sentir els recents discursos de Felip VI a Puerto Rico, que tant van rebutjar una gran part dels boricues, que li van cridar de tot, especialment quan va visitar l’ajuntament de la ciutat de San Juan. Dues van ser les idees principals que li van fer dir: una, la devoció que té pels Estats Units, a qui, una vegada més, el govern d’Espanya li fa certes feinetes... L’altra, enfortir l’orgull colonialista insistint en la grandesa de la salvatge dominació que va establir basant-se en els morts de gana que fugiren de la misèria peninsular i abusaren tant com van poder de la població nadiua, fins que gairebé la van exterminar, i dels negres que hi portaren després.
Diu el famós historiador anglès Edward H. Carr que la història és també qüestió de números... Doncs bé, tant la historiografia de Berkeley, als Estats Units, com la de Londres, a la qual hi podríem afegir la d’El Colegio de México –alimentat originalment per refugiats republicans–, han deixat palès que els trenta primers anys de presència espanyola van causar una reducció demogràfica del 50% de la població originària, però després (entre 1550 i 1650), gràcies als beneficis de la “civilització” espanyola amb tot i llur església tan catòlica i altres meravelles, la població aborigen es reduí encara un 90% més... Això és pràcticament genocidi!
No cal entrar en detalls, però sí recordar que el racisme espanyol es va manifestar fins i tot entre alguns refugiats espanyols que vingueren després del 1939 i que havien salvat la pell gràcies precisament al fet que no només van trobar obertes les portes de Mèxic, sinó que fins i tot el seu govern els va venir a buscar a França i els va protegir del feixisme europeu. Ja en la seva primera visita a Puerto Rico, estat “lliure i associat” dels EUA, és a dir una entitat que els mateixos gringos no gosen incorporar plenament però tampoc no s’atreveixen a deixar anar, Felip VI va ofendre la població de Puerto Rico declarant que estava molt content de “visitar per primera vegada els Estats Units”.
Ara, que va tornar, va insistir en la seva devoció per “les barres i les estrelles” i va afegir-hi la seva idea de les bondats del sistema colonial espanyol, del qual va dir-ne una sèrie de barbaritats que fins i tot van fer caure la cara de vergonya als espanyols que hi viuen. És clar que les paraules reials també eren per respondre al govern de Mèxic i a tots aquells habitants d’aquest país i d’aquest continent que tenim plena consciència de la criminalitat que cimentà la colonització espanyola a Amèrica i que no va resultar gratuït que els fessin fora a puntades de peu.
No va ser doncs un accident que molts habitants de l’illa sortissin al carrer a escridassar-lo i que, fins i tot, un contingent gens menyspreable enlairés pancartes i llancés crits sonors a favor de la llibertat de Catalunya i d’Euskadi. Això va plaure a molta gent. Cal fer memòria que fa molt anys, quan jo vaig viure a Puerto Rico i, és clar, vaig sumar-me al seu Partit Independentista, hi va haver intents de lligar-se amb Catalunya, però no van trobar cap acollida... Potser ara seria un bon moment perquè uns i altres alcessin la mà i miressin la manera d’apropar-se. Fou el cas que els crits catalanistes de Puerto Rico i fins i tot de frases en euskera arribessin a l’interior dels Estats Units, on trobaren un cert ressò. El resultat és que a la visita reial li va sortir el tret per la culata.
A la memòria de Juan Mari Bras.
