I després de Juvillà, què?

L’enèsima trencadissa entre ERC, Junts i la CUP per l’afer Juvillà, un cas que era a l’agenda política des que el desembre el TSJC va dictar sentència, deixa en suspens el futur i el relat del tripartit independentista i el camí a seguir. ERC i la CUP han intentat que el resultat de l’episodi, la retirada de l’escó a Juvillà, servís per fer aterrar els de Puigdemont a una realitat que no admet ni desobediències simbòliques ni recuperacions de declaracions unilaterals d’independència. La solució al conflicte, aquests dos partits volen jugar-la a una altra banda; els republicans, a la taula de diàleg i els anticapitalistes, en la convocatòria d’un nou referèndum. Tot i les crítiques a la presidenta, Laura Borràs, per la gestió de l’escó de Juvillà, curtcircuitar el seu relat no sembla fàcil i encara menys quan la dirigent, lluny de fer autocrítica, continua defensant i fent bandera del seu pla de desobediència col·lectiva que es desconeix. Cada partit, lluny de reconèixer les pròpies debilitats i el terreny erm que van deixant al seu darrere, manté intactes les seves propostes. Cadascú a la seva i mentrestant la gent, a l’altra banda del carrer, cansada i sense cap interès ni esma per protestar, comença a rumiar si en les pròximes eleccions s’abstindrà o tornarà a practicar un dogma de fe davant l’absència de política.