Els ancians són la nostra memòria

A l’Àfrica, quan es mor una persona gran es crema una biblioteca. La cèlebre frase de l’escriptor Amadou Hampâté Bâ ressona en la consciència davant l’horror viscut durant la pandèmia en alguns geriàtrics. Una biblioteca vol dir coneixements –en el doble i bell sentit que expressa la llengua catalana: saviesa i prudència–, vol dir estimació i respecte, vol dir el valor d’allò que és insubstituïble. I l’horror, què significa? Nosa, abandonament i oblit; utilitarisme i lucre; menyspreu i abusos contra qui no es pot defensar. La mort de 64 ancians en la residència de la fundació Fiella de Tremp arriba als jutjats perquè la fiscalia veu indicis criminals en el funcionament del centre i ha acusat la directora i la responsable d’higiene sanitària d’homicidi imprudent i de tracte degradant als interns, així com d’impedir que els treballadors accedissin a les mesures de protecció per frenar els contagis. L’horror són també les mentides als familiars: se’ls assegurava que els pares eren asimptomàtics quan ja havien expirat. I el cinisme d’apuntar la temperatura als cadàvers, a què treia cap? Que el jutjat faci la seva feina i la veritat s’obri pas a Tremp i en altres indrets: què va passar amb els 42 difunts de la Bertran i Oriola de la Barceloneta? El Ministeri de Drets Socials negocia amb entitats i comunitats autònomes un canvi integral sobre les condicions de vida a les residències. Hem d’estar amatents –i ser exigents– perquè una persona gran no és una molèstia ni un negoci, és la nostra biblioteca i la nostra memòria molt més del que no ens pensem i ben segur necessitem.