Rivera es beu el seu xarop

Albert Rivera era un contumaç especialista a rebregar la realitat fins a torturar-la i un nen mimat de l’opinió publicada. Com deu pair l’accelerada ingestió del xarop d’estopa? Li havien rigut totes les gràcies i ara el rebreguen com rebregava i el manipulen com manipulava. La diferència entre receptar i prendre, que deia l’àvia Neus. La seva tàctica de mitges veritats i mitges mentides ens serveix per deixar-lo com un parrac brut! No tenia un contracte laboral i, per tant, la seva indemnització no va per dies! Algú va parlar de la indemnització de Setién o Koeman en termes de dies? Però és divertit i ens va bé a tots! “Mireu-lo, mireu-lo: en defensava 20 per als altres i en demana 500 per a ell!” Però sabem que no és això. El seu contracte tenia una durada i demana que li paguin la durada per incompliment. Com Koeman. Com Setién. Com tothom que té un contracte com el seu. Però hi ha tantes ganes d’engargallar-li el seu xarop! I el mateix passa amb les hores al despatx! Filtren que si hi ha mesos que només n’hi anava dues i assimilem que només en treballava dues. Potser sí, o potser no. Teletreballava? Tenia feina de representació? Anava a casa dels clients? Tenia horari? No sabem, per ell, com ho paeix, però sí per Iñaki Ellakuría (Alternativa Naranja), un dels seus predicadors. “No hi haurà pau per a Rivera”, escriu. Potser no. Va oblidar l’àvia Neus del “tal faràs tal trobaràs” i de “les muntanyes no es troben, els homes sí”.