Europeus

Un dels arguments que esgrimeix la Generalitat per avançar l’inici del pròxim curs escolar és el d’equiparar-nos a la resta de països europeus, on, com és sabut, les vacances es distribueixen amb criteris més racionals. Segurament, acostar-nos a Europa no és el motiu principal del canvi, però ja està bé que el govern català tingui com a referència el que es fa –i funciona bé– més enllà de les nostres fronteres. I és que, no sé per quina raó, ens costa tant adaptar allò que als països del nostre entorn està demostrat que dona bons resultats. Penso, per exemple, en les dificultats que tenim a Catalunya per implantar una reforma horària que ens permeti la tan anhelada conciliació de la vida laboral i familiar i disposar de més temps per al lleure, la cultura i el descans. Una racionalització dels horaris que posés fi a l’anomalia d’unes jornades laborals interminables que, a sobre, no es tradueixen en una millora de la nostra productivitat. Per no parlar d’importar la transparència i la qualitat democràtica dels nòrdics o fer nostres hàbits tan europeus com abaixar el volum de veu als transports públics o als restaurants. I no val l’argument que aquí, ja se sap, som mediterranis i tenim una altra mentalitat. Que quan ens convé, bé en sabem, de fer fusió.