El futur complex de la Costa Brava

L’equi­li­bri urbanístic a la Costa Brava –i cada cop més a l’inte­rior de l’Empor­da­net i l’Alt Empordà– és un debat interes­santíssim. De fet, el pri­mer debat és històric, al post­fran­quisme dels 70. I el segon, ja aquest segle, no va reei­xir tant. Hi ha con­sens a fre­nar la des­trucció del lito­ral, i la Gene­ra­li­tat va actuar a cop de PDU, sense gaire debat. Però per més reha­bi­li­tació i menys expansió que es faci, la inèrcia del mer­cat con­ti­nua sent ven­dre sego­nes residències a preu d’or i explo­tar el llo­guer turístic, men­tre els tre­ba­lla­dors d’alguns muni­ci­pis emblemàtics per marca, però amb ren­des per càpita labo­rals pírri­ques no tro­ben pis asse­qui­ble, i han d’anar a cer­car sos­tre a altres llocs. En aquest sen­tit, també con­vin­dria par­lar, a més dels molins de vent, d’un trans­port públic efi­ci­ent. I esta­ria bé que l’os bru i la foca es tro­bes­sin, però també inven­tar un nou plat típic per no inci­ne­rar l’excés de sen­glars, mala­gua­nyats.