El món que torna

Manllevo el títol de l’eslògan de la revista Arrels, una publicació que recupera els valors i els coneixements del món rural per ajudar-nos a entendre qui som. El món que torna és el món que estàvem a punt de perdre però que, miraculosament, ha tornat a despertar l’interès d’una comunitat cada vegada més gran de persones joves. Potser perquè estem saturats de superficialitat i immediatesa, ens fascina retrobar-nos amb allò proper, artesà, autèntic, i reconnectar amb la realitat dels nostres avis.

La pel·lícula Alcarràs va d’això, precisament. És la mirada d’una noia jove, Carla Simón, sobre un món que no volem perdre: la Catalunya rural, explicada sense nostàlgia ni idealització. Un homenatge a “les petites famílies de pagesos que treballen cada dia la terra per dur-nos la fruita al plat”, com va explicar ella mateixa en recollir l’Os d’Or a la Berlinale, un dels guardons més prestigiosos del món del cinema.

Homenatjar la pagesia i fer-ho en català al sector de l’audiovisual en l’era de les plataformes digitals és un acte revolucionari que ha servit per demostrar que el dialecte d’una llengua minoritzada és tan vàlid com qualsevol altra llengua. Un acte revolucionari que ensenya que, senzillament, expliques millor una realitat si ho fas amb la llengua que s’hi parla, que per aconseguir el favor de la crítica i del públic no cal fer cultura en castellà ni en anglès, ni tenir cares conegudes, ni efectes especials, ni escenaris grandiloqüents. En aquest món que torna –ja era hora!– volem que ens expliquin històries autèntiques, amb personatges de debò a qui passin coses de veritat.