Que s’ho facin

El diputat Íñigo Errejón registrava ahir una iniciativa per tal que l’Estat s’avingui a una transposició de la Unió Europea i empari els alertadors de corrupció en l’administració pública, i fins i tot creï una “autoritat de lluita contra la corrupció”. Il·lusos, el diputat de Més País, i Europa. La corrupció ha deixat de preocupar els espanyols. No els importa gaire que el partit amb el qual simpatitzen afavoreixi l’enriquiment personal o l’aprofitament de les influències. La crisi del PP n’és un exemple. Poc s’analitza que el detonant va ser la comissió que es va embutxacar el germà de Díaz Ayuso per la compra de mascaretes quan morien milers de persones a la regió líder en mortalitat pandèmica.

Els barons del PP es preocupen perquè Casado no s’enroqui, plegui ràpid –l’han abandonat a cor què vols– i no els perjudiqui el prestigi, més que pel fet que l’espionatge s’hagi convertit en la pràctica habitual en el PP. Si ho practiquen entre ells, com no havien d’investigar i desacreditar a qualsevol preu dirigents polítics d’altres partits o ideologies. Ja no diguem si són independentistes. Avui s’esbudellaran a la seu del carrer Gènova, les obres de la qual van ser finançades amb diner negre. Casado havia de canviar d’edifici per l’estigma que implicava, però tampoc no estranyarà que s’hi quedin, vist el suport popular a Díaz Ayuso, que no va tenir escrúpols a l’hora de facilitar l’enriquiment de la seva família. El Madrid dels contractes en l’administració pública funciona així. Uns firmen la convocatòria del concurs públic, i altres l’obtenen a Foment, Aena, Adif, RTVE, Enaire, Renfe, Correus... Tots hi guanyen i ho celebren a la llotja del Bernabéu. El millor és seguir el sainet del PP com una sèrie tipus The Crown: uns es barallen, i guanya Vox. El PP ja avalua si els convé més el classicisme perifèric de Feijóo o el madrilenyisme desacomplexat d’Ayuso, vist que Casado està amortitzat i que l’episodi de corruptela, més que arraconar Ayuso, li ha donat ales. No sé si no tenen valors, si en tenen massa, o més aviat són barruts.