El dret i deure que el català no té

L’informe sobre la llengua constata la judicialització. Una judicialització que oficialitza la sentència estatutària del 2010, una sentència que avala l’estratègia política i mediàtica del Madrid-estat, que de feia temps havia situat el català en el punt de mira. El “Pujol, enano, habla castellano”, la inventada persecució del castellà, l’objectiu d’“espanyolitzar” els alumnes, etc. L’informe apunta totes les restriccions al català –en la jurisprudència, l’escola, l’administració de l’Estat, la UE–. També el fet sovint oblidat que la Constitució consagra el castellà llengua de l’Estat, que tots els espanyols tenen el deure de saber i el dret d’usar. La resta de llengües són cooficials a casa seva, però res se’n diu del deure de saber-les ni del dret d’usar-les.