Mal d'Almansa i mals electorals

Els clubs no es poden que­dar mai qui­ets perquè el fut­bol enca­dena par­tits, tem­po­ra­des, cicles i això és un no parar. Ara mateix, per exem­ple, la plan­ti­lla del Barça és la més com­pe­ti­tiva d’Europa, és l’única amb opci­ons seri­o­ses de tri­plet (Lliga, Copa, Cham­pi­ons) i, si les coses van nor­mals d’aquí al final, com­ple­tarà una tem­po­rada històrica i de cha­peau amb tri­plet o sense. I, no obs­tant això, Guar­di­ola i Begi­ris­tain han de visu­a­lit­zar el futur i el secre­tari tècnic fa set­ma­nes que tre­ba­lla per millo­rar aquesta plan­ti­lla, la qual cosa es tra­du­eix en bai­xes, altes i reno­va­ci­ons.

Per ges­ti­o­nar bé, és a dir, per tro­bar el que bus­ques, perquè no et robin la car­tera, per tenir opci­ons B i perquè l’entre­na­dor pugui pla­ni­fi­car la tem­po­rada següent, és millor enlles­tir aquesta feina durant la pri­ma­vera. Això sí, amb una dis­creció impe­ra­tiva, per no des­cen­trar el grup que s’està jugant els títols.

En una dimensió dife­rent, molt més allu­nyada de l’interès gene­ral, es tro­ben els movi­ments dels qui aspi­ren a diri­gir el club al 2010. San­dro Rosell ja es va posi­ci­o­nar com a can­di­dat en època de Cen­sura i ara tre­ba­lla en silenci per cons­truir la millor can­di­da­tura pos­si­ble. Fer­ran Sori­ano no vol ser can­di­dat ara –té una altra feina a Spa­nair–, però lluny de des­car­tar-se, es posi­ci­ona amb un lli­bre on llu­eix pal­marès com a res­pon­sa­ble de l’empenta econòmica –ergo espor­tiva– del club aquests últims cinc anys.

Laporta aspira a sor­tir per la porta gran i si l’equip es corona i l’eco­no­mia no es torça, serà una porta molt gran. Ell no es pre­senta, però sí que vol fer tes­ta­ment espor­tiu i desig­nar hereu del seu model de club. El fit­xatge de Sala Martín –i els que vin­dran abans de l’assem­blea– és el movi­ment més con­tun­dent i el més per­so­nal en aquest sen­tit.

Ben­vin­gu­des totes les estratègies. Les que sabem, intuïm i escol­tem, perquè són riquesa de club, i necessàries com els ‘fit­xat­ges’ de pri­ma­vera. Però con­tinuïn sent dis­crets, com el secre­tari tècnic, perquè ara tota l’ener­gia del club ha d’ali­men­tar l’equip, pel que ja ha fet i, sobre­tot, pel que li queda per fer.