Contra els molins
La Generalitat podria tenir la temptació d’edulcorar el projecte
Les comarques gironines s’han convertit des de fa uns mesos en uns autèntics Quixots. Com el personatge de Cervantes s’han erigit en un territori que lluita contra els molins i com el cavaller cervantí també es veuen des d’alguns col·lectius com autèntics gegants que venen a destorbar el nostre territori. Des de la setmana passada, però, ja tenim més elements per veure la conveniència o no que un projecte com ara el Parc Tramuntana pugui tirar endavant a la Costa Brava Nord. Nou científics de la UdG, la UB i altres organismes de prestigi de casa nostra han encallat una mica més els motors dels grans molins que s’instal·larien al davant de la costa gironina. Ells que en són experts alerten del perill que suposaria per al mar Mediterrani la instal·lació d’aquestes grans infraestructures. Una de les línies que subratllen és que els exemples ja reals del mar del Nord no són extrapolables al nostre mar Mediterrani, molt més tancat en si mateix. A més, hi afegeixen que els punts d’amarratge posarien en rics la gran biodiversitat marina amb conseqüències difícils de calcular, però també que les mateixes plataformes permetrien que aus exòtiques s’hi instal·lessin i posessin en perill espècies autòctones. A banda dels efectes mediambientals, també entraven en la qüestió turística i hi veien pèrdues milionàries. És cert que Catalunya necessita millorar en energia neta i encara més les comarques gironines, on el dèficit és majúscul. Però això no pot fer que ara el govern acabi acceptant els molins per bèstia grossa, que ho és i força, només per complir els mandats europeus, uns mandats que sabem des de fa una colla d’anys que hem de complir. La Generalitat podria tenir la temptació d’edulcorar el projecte i que permeti sumar una colla de megawatts, però ara les presses no poden ser l’aliat. El catedràtic de geografia humana de la UdG Joan Nogué aposta perquè aquests nous projectes es puguin situar aprofitant els corredors de les infraestructures o en punts, ara de baix interès, on la instal·lació de molins doni un valor afegit i els converteixi en icònics. Són temes complexos en els quals la majoria de la població no tenim els coneixements necessaris, però ara ja tenim algunes veus que ens encaminen, com el Quixot, a seguir lluitant contra els molins perquè ara ja sabem que els perills no són fruit de la nostra imaginació.
