Gàbia de ferro

Quan el 9 de novembre del 1989 vèiem caure el mur de Berlín i l’esfondrament de l’URSS teníem la sensació que el món havia fet un salt important vers la llibertat. De fet, recordarem que parlàvem del dividend de la pau, i Francis Fukuyama vaticinava el final de la història amb la victòria de la democràcia liberal. En aquell moment, desconeixíem que, tal com passa en una riuada, l’aigua desbordada troba camins que no sempre són els esperats. Pensàvem que la llibertat política era condició necessària per a una economia liberal, i la Xina ens va mostrar el nostre greu error i ens ha mostrat que era possible compaginar el liberalisme econòmic més despòtic amb un govern despòtic. I diria més, amb un govern despòtic es pot implementar un liberalisme molt més dur perquè no té contrapesos. No té la gàbia de ferro, de què ens parlava Max Weber. I, vist l’èxit, aquesta combinació ha servit d’exemple per a altres governs despòtics. Els governs democràtics estan encadenats per les lleis i per una societat civil organitzada que fa de contrapès i exigeix als governants respecte pels drets humans. Els despòtics només fan complir les seves lleis i el contrapès d’una societat civil organitzada és insignificant. I és entre aquests dos estàndards de governs que el món s’està configurant, com dos blocs polítics nous. I el despotisme cada vegada té més acceptació social i les democràcies es veuen més amenaçades, fins i tot des de dins.

Entre la Xina i Rússia, tots dos països despòtics, econòmicament no han actuat igual i així avui els xinesos ja són la segona potència econòmica per PIB i amb lideratges en sectors d’alta tecnologia, el PIB de Rússia és menor del d’Itàlia i les seves exportacions són bàsicament de recursos naturals: gas i petroli.

L’imperialisme que va mostrat Vladímir Putin envaint primer Crimea i ara Ucraïna és una demostració més que aquelles esperances d’un món molt més democràtic i respectuós amb els drets humans que vam somniar el 1989 van ser una fantasia, una ficció, o, si volen: un somni. Aquest dijous 22 de febrer vam descobrir la realitat que el monstre segueix i que ens obligarà a recobrar la recomanació d’aquell militar romà, Flavi Renat Vegenci, en un llibre sobre la guerra dedicat a l’emperador Valentinià: “Si vols pau, prepara’t per a la guerra.” Això vol dir una escalada en la despesa militar. Ja no hi haurà el dividend de la pau.

El trencament de la taula de joc que va fer Putin dijous passat tindrà moltes conseqüències econòmiques, i cap de bona. Hem de ser conscients que tot occident encara està convalescent dels efectes econòmics de la pandèmia i, la gran majoria, amb un alt nivell d’endeutament. I si es compleixen les previsions, que ja ningú desmenteix, d’una època llarga d’inflació alta, ens podem trobar fàcilment en un marc d’increment dels tipus d’interès mentre l’economia va perdent impuls. Una vegada més, Murphy: “Si pot empitjorar, empitjorarà”, en tot el seu esplendor.

Una constant dels dèspotes és que l’estat de dret i el dret internacional són mutables (com deia la CUP en referència als pactes) i quan hi ha una discrepància, i si és amb un de més feble, s’imposa el seu criteri. En la dècada dels 90, amb la desfeta de l’URSS, va provocar una situació d’esglai mundial perquè el seu arsenal atòmic quedava en mans de Rússia, Bielorússia, Ucraïna i el Kazakhstan. Aleshores Ucraïna tenia el tercer arsenal nuclear mundial, i amb l’ajut dels EUA es va signar el memoràndum de Budapest, el 5 de desembre del 1994, amb les potències com a garants dels EUA, el Regne Unit i Rússia, i, a conseqüència d’aquell pacte, Bielorússia, Ucraïna i el Kazakhstan entregaven el seu arsenal a Rússia, perquè havien rebut les garanties per escrit, i amb l’aval dels EUA i del Regne Unit, que s’assegurava la seva integritat territorial.

Ara és fàcil entendre dues coses: que amb dèspotes els tractats signats són paper mullat i que, si Ucraïna no hagués comès l’error de cedir el seu arsenal nuclear, res del que li està passant ara mateix li passaria. Els aliats hi són mentre ets fort, però si ets feble sempre et poden trair.