La lletra gran i la lletra petita

La lletra gran parla de bombardejos i morts, de l’èxode d’un milió de persones, dels atletes russos exclosos dels Jocs Paralímpics, d’un conflicte lliurat enmig de centrals nuclears, d’enviament d’armes a Ucraïna, de Biden que es proposa vetar el petroli i el gas per ocasionar més mal a Putin (?). Què hi diu la lletra petita, les informacions que s’han de buscar amb llanterna i que amb prou feines susciten interès segurament perquè no hi ha interès a remarcar-les tot i que són substancials per a la nova època en la qual tothom coincideix que hem entrat? Diu que aquesta guerra consumeix uns esforços que faran retardar encara més la substitució de l’energia fòssil per la renovable i ja veiem la pressió del poderós lobby de l’economia del carboni, totalment indiferent al poc marge que ens queda per controlar el sobreescalfament global (fa pocs dies l’últim informe de l’IPCC oferia una preocupant perspectiva). Diu també –i ho llegim en un detallat informe de Planeta Futuro– que l’impacte d’un míssil a Kíiv comporta gana en un poble del Sudan. I això com a amenaça immediata, perquè molts països africans –Egipte, Tunísia, Algèria Kenya, Nigèria, el Sudan, entre d’altres– tenen una immensa dependència de les importacions de blat de Rússia i d’Ucraïna, i, si bé encara no hi ha desabastiment, sí que ja han pujat els preus fins a un 27% i es tem un efecte altament desestabilitzador al continent, que traduït en termes europeus representa l’arribada d’aquella mena de refugiats que no volem acollir. En aquesta confrontació, qui es llegeix la lletra petita?