Tramuntanades
Recordo de temps enllà aquella dita, com una maledicció: tramuntana, forta i freda i sense sol! Pere Coromines n’opinava: “La cinquena gràcia de l’Empordà és la tramuntana, parlant amb perdó. Tant si ve del Canigó, com si baixa de Requesens o dels colls de Panissars o de Banyuls... L’empordanès la tem perquè encara és més franca i valenta que ell.”
Joan Maragall va escriure que l’Empordà era el palau del vent. Potser per això n’hi ha que diuen que els empordanesos estem tocats de la tramuntana i tal vegada l’encerten, qui sap. Joaquim Ruyra li donava aquest caire juganer: “Tires vells / a capgirells / i llurs capes caragoles / i al jovent / alces, rient, / els faldons i camisoles.” Salvador Dalí, geni entramuntanat com ell sol, pintà un quadre que titulà El Crist de la tramuntana.
Versos definitoris, però, són els de Carles Fages de Climent: “Braços en creu damunt la pia fusta, / Senyor, empareu la closa i el sembrat, / doneu el verd exacte al nostre prat / i mesureu la tramuntana justa / que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat.” Fins i tot els goigs de Requesens deien: “Doneu-nos la tramuntana / quan l’haguem de menester.”
I ara ve la història, que no és mala cosa. El rei espanyol Felip V es casà a Figueres perquè la núvia, i cosina seva, Maria Lluïsa de Savoia, fou obligada per la tramuntana a desembarcar a la costa francesa i no a Barcelona, com s’havia previst. De tota manera, tingueren quatre fills.
L’any 1622, per Sant Vicenç, una forta tramuntanada enfonsà una embarcació que venia de Cotlliure a la festa major de Llançà amb una trentena de joves; tots moriren ofegats. El 1877, faltant pocs dies per la inauguració de la línia del tren cap a l’Estat francès, una fortíssima ventada de nord arrencà la via del pont de Colera. I el 2002, feu volar el teulat de Sant Pere de Roda, mentre a Portbou assolí els 180 km/h.
Mots de Montserrat Vayreda, filla de Lladó, a L’Empordà màgic: “La tramuntana mítica, la folla dels set caps, ho arrasa tot, ho picola sense compassió. Sacseja els fruiters, espolsa les espigues, migrola els ceps, malmet les collites, eixuga els terraprims, fa volar teules i caure xemeneies...”
