Contra la precarietat, les fronteres i les violències

Arriba un altre 8 de març i tornarem a sortir al carrer. Buidarem les cases, les cuines, els llocs de treball i les aules per omplir els carrers i denunciar tots els obstacles que trobem en el nostre camí cap a l’alliberament. Un altre 8 de març farcit de convocatòries de tot tipus: vagues, manifestacions, cadenes humanes, concentracions, passejades, tallers, ocupacions, etc. Varietat de convocatòries locals que demostren una de les característiques més interessants del moviment feminista: l’autoorganització. A tot arreu hi ha grups que lluiten diàriament per aprofundir en totes les reivindicacions que tenim pendents. El feminisme ha inundat la vida quotidiana i ja no hi ha marxa enrere. I aquesta extensió i articulació és el que assegura que som imparables i que defensarem tot allò que hem aconseguit i continuarem avançant en allò que encara tenim pendent.

El feminisme ha esdevingut els últims anys un dels moviments socials més forts i més extensos i amb un clar relleu generacional. Ens agrada la diversitat que hi ha dins i l’autonomia dels col·lectius. La majoria de les nostres reivindicacions són compatibles. Ens oposem a la fragmentació que atien alguns poders. No caurem en la trampa de dividir-nos. Som moltes, tenim prioritats diferents, però lluitem per un món sense opressió i sense explotació. Dins d’aquest límit, podem lluitar juntes mentre debatem les nostres diferències.

Sabem que les lleis no ho arreglen tot, que són part fonamental del sistema i que mai no el posen en perill. Tot i així, saludem tots els avenços legals que suposen millores en la situació dels sectors més vulnerables, com víctimes de violència masclista, migrants, trans i treballadores sexuals. Creiem que els avenços d’aquests sectors no posen en perill els drets de la resta i, en canvi, poden contribuir a crear una realitat més habitable per a les persones que pateixen aquestes cruels discriminacions.

Volem transformar el món, subvertir el capitalisme i el patriarcat perquè defensen sempre els privilegis d’uns quants sobre l’explotació dels altres. Per això centrem aquest 8 de març en aquest lema: contra la precarietat, perquè no acceptarem que les dones paguem la crisi que ens cau al damunt. Contra les fronteres, perquè estan darrere d’aquesta precarització. La llei d’estrangeria facilita que les dones engreixin els sectors laborals més vulnerables. I contra les violències, les més properes i les més llunyanes, com ara la guerra. Volem un món que permeti una vida digna per a tothom, sostinguda per tota la comunitat, amb corresponsabilitat de tots els individus. Sostenir la vida no és responsabilitat de les dones. Carregar aquesta funció, encarregar-nos de tota aquesta feina invisibilitzada i sense remunerar està darrere de les dificultats que trobem en el món laboral. Si no ens volem extingir, sostenir la vida és responsabilitat de totes les persones. Desbordarem un altre cop els carrers amb la nostra lluita. Perquè cada cop són més i ho volem celebrar.