Gent de la ceba

Era l’any 1980 quan un pagès, tor­nant de la vinya, es va tro­bar el mas tot cap­gi­rat pels lla­dres i va anar a fer la denúncia a la Guàrdia Civil del puesto que li tocava. El guàrdia li va aga­far la denúncia amb una màquina d’escriure d’aque­lles popu­lars Oli­vetti i amb paper carbó per fer la còpia per a l’interes­sat. Va escriure tot el relat del pagès i va aca­bar amb la tòpica frase: “Siendo las xx del día tal, así lo cer­ti­fico. Fula­nito, coman­dante de puesto de Es” Mecàsum dena, al guàrdia se li acaba el full, just quan ja gai­rebé estava. No pot pas esbor­rar res perquè ni típex hi havia en aquell temps i tor­nar a escriure tot el full seria un tur­ment. Així que gira el full i acaba d’escriure el nom del poble: “polla”. I s’adona del que ha escrit. Tem una represàlia i ho arre­gla amb una ano­tació: “He puesto «polla» por detrás por­que por delante no me cabía.” L’anècdota la va expli­car per enèsima vegada el forense Narcís Bar­da­let dis­sabte dins del marc del fes­ti­val Ceba Negra de Figue­res i va com­por­tar la pre­vi­si­ble ria­llada i uns aplau­di­ments que no aca­ba­ven mai del públic que omplia a reben­tar els Caput­xins de Figue­res. Bar­da­let va fer encai­xar aquesta anècdota, una de les seves pre­fe­ri­des, al final de la inter­venció, entre sòrdida i diver­tida, que va fer amb el també forense informàtic Bruno Pérez, per expli­car com inves­ti­guen uns i altres. “L’estra­nya pare­lla” Bar­da­let-Pérez van ser uns dels ponents que durant qua­tre dies van omplir la pro­gra­mació i esce­na­ris de la pri­mera edició de la Ceba Negra. N’hi va haver molts més. De dijous a diu­menge van pas­sar per Figue­res Joan Por­xas, Car­les Vila­seca, Anna Punsí, Car­les Porta, Joan Manuel Sol­de­vila, Jordi Casals, Toni Muñoz, Mai­rena Rivas, Clara Tis­car i Tura Soler. Doncs ja ho veieu, jo, que ja era de la ceba perquè soc fan de la tècnica ende­vi­natòria del temps amb la prova de la ceba, vaig tenir la sort d’estar entre els esco­llits per inter­ve­nir en la Ceba Negra. I ara soc doble­ment de la ceba. La Ceba Negra la va començar a plan­tar el comu­ni­ca­dor Jacint Casa­de­mont, fa poques set­ma­nes, un dia que, si mal no recordo, caminàvem pel car­rer amb ell i Narcís Bar­da­let, sor­tint de la pre­sen­tació del meu lli­bre El pantà maleït, i va dir que tenia aquesta idea. I li ha sor­tit una ceba collo­nuda. La ciu­tat de Figue­res és afor­tu­nada per la collita que li han apor­tat Casa­de­mont i els seus socis Xavi Gorro i Franchu Llo­pis. La Ceba Negra s’ha de ser­var.