Dilema terrible

Encara que en volguéssim restar al marge, no podem. És aquí i canviarà per sempre la vida de milions d’europeus. La guerra d’Ucraïna ha entrat a casa nostra, als mitjans, a les xarxes, a les sobretaules familiars. No són només les imatges commovedores, insuportables, de dolor, mort i destrucció –no gaire diferents, per cert, de les que ens arriben d’altres conflictes i misèries d’aquest món i de les quals ja semblem immunitzats–, sinó la por que aquesta guerra absurda –com totes– es perllongui en el temps i desbordi fronteres. Ara tenim aquest terrible dilema de si enviar o no armes a la població ucraïnesa perquè es defensi de les bombes de Putin. Ho discutim en tertúlies, amb arguments abrandats, com si fóssim els mestres de l’estratègia. Ens debatem entre no fer res i deixar que les víctimes es lliurin al sacrifici col·lectiu, o enviar armament a risc de fer més gran l’incendi –inclosa la catàstrofe nuclear– i allargar l’agonia dels resistents. Intervenir militarment, d’una manera o altra? O no fer-ho per evitar mals majors enviant, de retruc, el missatge al Kremlin que té via lliure per despatxar tancs i avions allà on li sembli que hi té dret? El dilema ens paralitza. Quant trigarem a decidir-nos abans que Ucraïna no s’hagi dessagnat?