Laporta, any 1

El millor que pot fer un can­di­dat és com­plir la pro­mesa prin­ci­pal amb la qual es va pre­sen­tar davant els seus elec­tors. Joan Laporta es va ofe­rir per “tor­nar l’ale­gria al bar­ce­lo­nisme”. Un any després de la seva elecció tenim ale­gria en el joc i entre els socis i afi­ci­o­nats. Alguns ana­lis­tes, molts de fet, con­ti­nu­a­ran atri­buint la seva victòria només a la bri­llant acció de cam­pa­nya del des­ple­ga­ment de la pan­carta gegant a 150 metres del camp del Madrid, demos­trant així poca com­prensió a l’hora d’enten­dre de què ana­ven real­ment les pas­sa­des elec­ci­ons del club. Al Barça hi ha mol­tes qüesti­ons que encara cal arre­glar, i al llarg d’aquest any hi ha fets que no han sor­tit del tot bé, però com que això ja s’ocupa d’expli­car-ho dia rere dia una nom­brosa colla de gent, el meu interès és subrat­llar allò posi­tiu que fa que hi hagi ale­gria de nou. El lide­ratge: ins­ti­tu­ci­o­nal­ment Cata­lu­nya no passa per un moment amb gai­res per­so­na­li­tats a les quals trans­ver­sal­ment es reco­ne­gui una forta ascendència social. Pot­ser són sig­nes dels temps. Laporta, en canvi, té un lide­ratge fort, des­a­com­ple­xat, pre­si­den­ci­a­lista que agrada a la gent. Els valors i l’estil: fer que ens tor­nem a reconèixer quan ens mirem a nosal­tres matei­xos. Fit­xar Xavi, con­fiar en la Masia i que siguin fidels a la idea de joc. I tor­nar a cedir el seient quan el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat va al Camp Nou i fer que sonin Els sega­dors a l’estadi. I ser els pri­mers, jun­ta­ment amb el Nàpols, de sor­tir al camp amb una pan­carta en con­tra de la guerra que la rea­lit­zació de la UEFA no es va dig­nar a mos­trar. Ser un dels ponents prin­ci­pals del MWC i dir que la inno­vació tec­nològica es farà seguint uns valors con­crets. Amb aquests fona­ments la junta de Joan Laporta ha ges­ti­o­nat un any en el club. Evi­tar la fallida econòmica i recu­pe­rar l’estil són dos dels prin­ci­pals objec­tius acon­se­guits. Guanys que cal con­so­li­dar per avançar cap a l’asso­lir títols de nou, el 125è ani­ver­sari i el nou Camp Nou. Per molts anys!