El capital sempre es tapa el nas

Després que Putin envaís Ucraïna i la Unió Europea i l’OTAN decidissin no intervenir directament en el conflicte –el temor nuclear guarda la vinya–, analistes com Thomas Piketty es pregunten si les sancions econòmiques seran suficients per aturar la guerra. L’autor del llibre El capital al segle XXI considera que les congelacions de béns centrades en Putin i els oligarques del seu entorn són pràcticament simbòliques i proposa que si es vol ser efectiu de veritat s’hauria d’anar contra els milionaris que s’han enriquit amb el règim –tots els que tenen més de cinc milions, aproximadament 50.000 persones–, la qual cosa afebliria el suport al dictador. És sabut que la majoria dels que han prosperat sota el poder de Moscou han invertit part dels actius immobiliaris i financers en països occidentals i per controlar-los caldria engegar un registre financer internacional, saber qui és qui, què té i on ho té, i aplicar les sancions que fessin que la capa social de milionaris que dona suport a Putin es veiés amenaçada i reclamés una solució interna. Per què no es tira endavant aquesta fórmula? Perquè els megarics temen que la transparència els perjudiqui. Més enllà de la lluita entre democràcia i autocràcia que centra el debat, no oblidem que tant els països occidentals com Rússia i Xina tenen en comú la defensa de la ideologia hipercapitalista, que els seus sistemes fiscals, polítics i jurídics afavoreixen les grans fortunes i la lliure circulació de capitals sense control ni compensació impositiva. El capital, finalment, sempre es tapa el nas i el poble pateix els càstigs.