Un model en perill

Ahir divendres, l’AVUI ens informava que la Generalitat valenciana havia de tancar el repetidor de TV3 instal·lat a la serra de la Carrasqueta, a les comarques del sud del meu país, i que si no feia el mateix amb l’instal·lat al Mondúver, prop de Gandia, era perquè ho havia impedit una jutge valenciana que –amb molt bon criteri– havia dictaminat que aquesta mesura de força contradiu “drets fonamentals, com ara el dret a la llibertat d’informació o la pluralitat informativa”. No s’acaba d’entendre que el govern valencià tire endavant aquesta mesura quan hi ha obertes unes negociacions per aconseguir que tant TV3 com Canal 9 es puguen veure en l’altra comunitat.

No hi ha dubte que aquesta seria la millor solució. Supose que l’espectador català trobaria bé que augmentara l’oferta televisiva en català, perquè el segon canal valencià, Punt 2, emet íntegrament en la nostra llengua, i, tot i que s’ha de manejar amb pressupostos ínfims, els resultats són decorosos. Quant al primer, Canal 9, els catalans que l’hagen vist alguna vegada ja deuen saber el pa que s’hi dóna.

Des del punt de vista valencià, la conveniència és òbvia. A poc a poc, l’actual govern valencià ha aconseguit que les àrees on allà arriba el senyal de TV3 siguen cada volta més reduïdes, i que la seua presència haja acabat sent testimonial, però al principi la veia molta gent, uns pel futbol i les pel·lícules; d’altres, més conscienciats, perquè era una finestra oberta a una altra manera de fer televisió, en el propi idioma i ben feta. TV3 era un bon model de correcció informativa i, sobretot, de modernitat cultural, i aquest model, el meu país el necessita potser encara més que Catalunya.