Les dones hi som!

Aca­bem de cele­brar el dia de la dona. Un dia que tenim mar­cat amb lila al calen­dari perquè encara neces­si­tem rei­vin­di­car i recor­dar els nos­tres drets, la nos­tra vàlua, la nos­tra existència. Veiem que a la taula de nego­ci­ació per a la pau només s’hi asse­uen homes, les dones es veuen obli­ga­des a mar­xar de casa amb els seus fills petits per fugir de l’atro­ci­tat de les bom­bes, refu­giar-se en un país des­co­ne­gut, anar a un indret incert i no desit­jat. Patei­xen unes con­seqüències infer­nals a causa de les greus deci­si­ons pre­ses majo­ritària­ment per homes i així passa i ha pas­sat en totes les guer­res. Aquest pai­satge el volem can­viar, les dones hi volem ser i hi som fomen­tant la cul­tura de la pau i entrant en àmbits vetats en altres èpoques. Pocs dies abans del 8-M sentíem dir eufòrica a Neus Ballús, quan reco­llia el Gaudí a la millor pel·lícula per Sis dies cor­rents, tot recor­dant l’històric Os d’Or gua­nyat per Carla Simón a la Ber­li­nale: “Les dones hem vin­gut al cinema per que­dar-nos-hi.” Ho podia pro­cla­mar amb conei­xe­ment de causa. L’edició d’enguany d’aquests guar­dons cine­ma­togràfics ha tin­gut veu de dona, l’acadèmia ha reco­ne­gut la força i la cre­a­ti­vi­tat del cinema diri­git per dones.

El mateix que en el cinema podem apli­car-ho en la història del tea­tre. Com­pro­vem que els dra­ma­turgs reco­ne­guts són homes. Àngel Gui­merà, en la seva gran obra Terra baixa, molt d’actu­a­li­tat pel pro­grama de TV3 El Llop, ens pre­senta el per­so­natge de la Marta com una dona mal­trac­tada que, com sol pas­sar, ni ho sap ni ho admet. Per sort, ara tenim dra­ma­tur­gues com Yas­mina Reza o Lluïsa Cunillé que tri­om­fen i ens con­vi­den a refle­xi­o­nar i a pen­sar sobre el món d’avui. I és amb aquesta veu de dona que la com­pa­nyia tea­tral La Clau ens inter­pre­tarà l’obra Ai, Con­xita, escrita per una colo­menca, Paula Comas, que es repre­sen­tarà durant els dies 26 i 27 de març i el 3 d’abril a Santa Coloma de Far­ners com a clo­enda de la 27a edició de la Mos­tra Rafael Anglada de tea­tre ama­teur. Sí, les dones hi som, en el pati­ment de les guer­res, en el cinema, en el tea­tre, en l’esport, en les des­co­ber­tes científiques, en el tre­ball de la page­sia, en la no reco­ne­guda tasca domèstica, en la política. Hi som, fer­mes i com­ba­ti­ves, rei­vin­di­cant la con­se­cució de la plena igual­tat entre homes i dones.