Raça humana
Ens fan la guerra cada dia
Llegim que els dos principals directius –president i conseller delegat– de cadascuna de les cinc entitats de l’Íbex 35 van ser retribuïts el 2021 amb 53 milions, o sigui 5,3 milions per cap (si fem la mitjana), un bon salari per dirigir els guanys dels nostres estimats Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell i Bankinter i un excel·lent tancament de comptes en el mateix any dels grans ERO de la banca, de la reducció substancial de la seva plantilla; però què hi entenem nosaltres, pobres mortals, dels astronòmics beneficis obtinguts pels qui en temps de vaques magres vam haver de rescatar amb sang, suor i llàgrimes? Llegim també que en acabar l’any la inflació s’havia disparat fins al 6,5% –i fins al 7,6% el febrer del 2022– i d’això ja hi entenem una mica més perquè vivim de molt a prop que l’electricitat hagi pujat un 80,5%, la gasolina un 25% i els olis de taula un 32%, per citar alguns productes bo i sabent –com no deixen d’espantar-nos– que encara no hem vist res del que vindrà. A què treu cap ara la referència a aquestes dues notícies? A l’intent de demanar als nostres polítics que no ens prenguin el pèl, que no utilitzin el drama del poble ucraïnès per justificar la nostra misèria. No, no de tot en té la culpa Putin (i ja m’entenen que no en faig cap defensa). De veritat que les bombes sobre Kíiv ens han de despertar del nostre somni de benestar? Quin cinisme! El benestar de qui? Plou sobre mullat d’aquelles polítiques neoliberals i austericides de les quals no ens hem recuperat ni ens recuperarem perquè són l’ànima del model depredador que ens fa la guerra cada dia.