Articles

Acusa Maragall

EN SÍNTESI

Mara­gall ha deci­dit no que­dar-se res a dins. Ha dit, en decla­ra­ci­ons a un diari italià, que tan­tes penes i tre­balls per tenir un Esta­tut no han val­gut la pena... Dóna, doncs, la raó a Jordi Pujol, par­ti­dari del peix al cove i de no enge­gar ope­ra­ci­ons de final incert. Les penes i tre­balls han estat mol­tes, cer­ta­ment. Més de les ima­gi­na­bles. Si abans de començar s’hagués sabut pot­ser ens ho hauríem d’haver repen­sat. Però ni Mara­gall ni ningú no ho sabia i calia pro­var-ho.

Al mateix temps, con­ti­nua sent veri­tat que l’Esta­tut que tenim –a l’espera del que pugui fer el Cons­ti­tu­ci­o­nal– és bas­tant millor que el del 79. Però Mara­gall no s’ha atu­rat aquí, perquè també hem cone­gut unes altres mani­fes­ta­ci­ons a la revista L’Avenç tot pla­nyent-se que Zapa­tero traís el pro­jecte de l’“Espa­nya plu­ral” i també que el fes ple­gar per posar-hi Mon­ti­lla, el qual, esclar, va par­ti­ci­par en la mani­o­bra. Igual­ment, es queixa de com es va por­tar el PSC. Que Zapa­tero el va enre­dar a ell i a tots és una evidència. Que els soci­a­lis­tes d’allà i d’aquí se’l van treure de sobre de mala manera, també. No obs­tant, a l’expre­si­dent no el bene­fi­cia en abso­lut anar dient segons qui­nes coses. Perquè tira terra sobre la seva bio­gra­fia i, sobre­tot, perquè el seu deure de pre­si­dent era plan­tar cara en el moment, no ara, a pilota pas­sada i amb res per per­dre. Plora com una dona el que no has sabut defen­sar com un home, que li van dir a aquell. Ara, això sí i molt impor­tant: les acu­sa­ci­ons mara­ga­lli­a­nes aju­da­ran a esta­blir la veri­tat; les seves parau­les no podran ser igno­ra­des ni ban­de­ja­des.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.