Fórmula 1 també a can Barça

El tal Ber­nie Eccles­tone, famós senyor Fórmula 1, té un negoci basat en el fet d'anar ena­mo­rant-se de les per­so­nes que li per­me­ten aug­men­tar els seus ingres­sos. Ara ha estat bus­cant pare­lla a València i ha tin­gut, ves per on, la for­tuna de fer un trio amb la Grita Bar­berá (efec­ti­va­ment, no parla, crida) i el pare Apel·les Camps (fixi’s que el famós mossèn i l’amic de Zaplana no només s’assem­blen física­ment, sinó que fan els matei­xos ges­tos). Va ser veure reflec­tits els euros a la seva cara i, pata­pam!!!, amor a pri­mera vista. Ena­mo­radís que és el xicot. I té bon gust el lla­dre, oi? (acla­ri­ment: l’expressió lla­dre té el sen­tit que tota la vida ha tin­gut aquesta expressió cata­lana).

Veient el pano­rama, el següent ena­mo­ra­ment podria ser amb el gran Johan Laporta i per dur la Fórmula 1 al Camp Nou. La cursa es diria Gran Premi Fit­xaré David Beck­ham. No sóc cap gran arqui­tecte, però tinc un pro­jecte. L'estadi, el Mini­es­tadi i el Palau ani­rien a terra. Al seu lloc cons­trui­ria uns pisos i uns cen­tres comer­ci­als (vaja, com aca­barà pas­sant real­ment) que aco­lli­rien un cir­cuit urbà amb un traçat insu­pe­ra­ble. A final de recta hi hau­ria el revolt del naci­o­na­lisme d'apa­ra­dor seguit de la pujada del màrque­ting de pa sucat amb oli. Després vin­dria la doble ziga-zaga del cer­cle cob­diciós, el revolt obert de la pre­potència, la bai­xada de la suficiència i el revolt tan­cat del descrèdit. Després de la con­tra­recta, patro­ci­nada per la dis­co­teca Bon­gos d'Ipa­nema, vin­dria la xicana del tot­hom que s'atre­veix a cri­ti­car-me és un nuñista i el mític revolt amb gas a fons del cunyat que con­ti­nua mane­gant per dar­rere quan se'ns va dir que ja no mane­gava res i que es veu que ens han pres per imbècils i cre­uen que no tenim ulls per veure com con­ti­nua mane­gant. Dos revolts seguits de dreta, el per­do­na­vi­des i l'encan­tat d'haver-se cone­gut, ens por­ten direc­ta­ment a la recta de sor­tida del silenci pre­si­den­cial més abso­lut, passi el que passi.

Impos­si­ble tro­bar un cir­cuit més real, oi?