Efecte bumerang

Quan es declara la guerra a un col·lectiu com el docent, com va fer el conseller Gonzàlez-Cambray el 10 de febrer amb la declaració unilateral del nou calendari escolar per al curs vinent, cal haver mesurat molt bé les forces abans per sortir-ne ben parat. I després de la tercera jornada de vaga, amb la mobilització de milers de mestres i professors als carrers i el clam majoritari per substituir, com a interlocutor, el titular del Departament d’Educació pel president Aragonès, ja es veu que els càlculs que va fer Gonzàlez-Cambray sobre l’esgotament per la pandèmia i de la capacitat de reacció del bàndol oposat van ser erronis. Els canvis anunciats han tingut un efecte bumerang. En l’última dècada, mestres i professors han entomat, amb resignació, una manca de finançament en l’ensenyament públic que s’han traduït en un enquistament de problemes com la falta de personal per atendre la diversitat d’alumnes a les aules o per cobrir de forma ràpida les baixes laborals de la plantilla, per esmentar-ne alguns de la llarga llista de greuges. Ha passat, però, que el col·lectiu ha despertat de la letargia, ha agafat embranzida i està disposat a fer dues jornades més de vaga. Hi ha uns dies de marge per reconduir una situació que, de portes endins del departament, genera preocupació.