Cinema que ens situa en altres mons

El cinema independent nord-americà “busca l’essència de les persones”. Xavi Lezcano, codirector de l’Americana, ha arribat a aquesta conclusió després de veure centenars o milers de films indies. Aquests dies podem veure exemples d’aquesta recerca de l’essència al festival, com la impactant La aspirante, que ens endinsa en el món del rem de les universitats nord-americanes i ens situa gairebé literalment en la pell de l’obsessiva protagonista. El Brain Film Fest, que es clausura demà, també ens fa viure en mons diferents i entendre què representa, per exemple, tenir Alzheimer (Supernova) o tenir algú amb un trastorn bipolar a casa (Un amor intranquilo). Vet aquí una definició del bon cinema: el que ens permet entrar en altres mons, dins d’altres persones, i empatitzar-hi.