Sens dubte

Fa uns dies, arran de l’acord del Partit Popular amb Vox per governar junts a Castella i Lleó, el secretari general del PPC, Santi Rodríguez, va declarar que no tindrien “la més mínima dubta” (sic) de pactar també amb el mateix partit si tinguessin la possibilitat de formar govern a Catalunya. No es pot dir que menteixi i que se n’amagui. No tinc el més mínim dubte que ho farien i que no només trepitjarien el català a la manera amb què el parla Santi Rodríguez, sinó que voldrien esclafar-lo fins a eliminar-lo. Allò dubtós, afortunadament, és que arribi a donar-se la possibilitat que governin junts.

Canviaré abruptament de tema perquè també vull expressar que tampoc no tinc el més mínim dubte sobre el fet que vivim permanentment en una guerra que estan guanyant els rics, com va dir sense complexos un d’ells: el multimilionari Warren Buffet. A partir d’aquí les guerres (com ara la d’Ucraïna) encara fa que guanyin més: els grans capitalistes en treuen profit de tot i encara més d’allò pitjor. Si un polític que és un alt representant de la Unió Europea només és capaç de dir-nos que abaixem la calefacció en relació amb els efectes en el cost de l’energia, vol dir que no ha fet res abans i segueix sense fer res per tal que uns quants ho aprofitin tot per seguir enriquint-se. Ni pot ni vol fer-hi res perquè està(n) venut(s). El món és propietat dels “hereus” d’aquell Rothschild (una família que comprèn la pròpia descendència) que, durant la guerra contra Napoleó, va comprar monedes d’or per enviar-les als llocs on es trobava l’exèrcit britànic, que les bescanviava fàcilment: els beneficis del banquer van ser substanciosos. Natham Meyer Rothschild no dubtava que les fortunes es fan quan sonen els canons i no els violins.