Els cadàvers els posem nosaltres

Fins quan, es pregunta un lector, s’han de suportar assassins amb ordre d’allunyament ara que la tecnologia permet fer saltar alarmes i detenir-los en acostar-se al seu objectiu? Pregunta molt pertinent a la qual goso afegir-ne una altra: potser és a causa que els cadàvers els posem nosaltres, les dones? No qüestiono el compromís dels governs de Catalunya i l’Estat per combatre la forma terminal de la ideologia masclista que és el feminicidi, però sí l’actuació d’alguns jutges que no atorguen prou credibilitat a les amenaces i no ordenen mesures de protecció eficients. I és que la realitat s’expressa rotundament, encara que hi hagi qui s’obstini a tancar els ulls: el 95,5% de les víctimes d’agressions sexuals són dones i el 99,4% dels autors són homes i aquesta dada no és inventada pel prescindible Ministeri d’Igualtat, que provoca granissades en la pell sensible de les dretes extremes, sinó que la trobem en una completa investigació a càrrec del grup Sexviol, que es pot consultar per internet i que desmunta més d’un mite sobre el tema. Qui no la llegirà serà el PP ni el seu alter ego que amb tanta eficàcia l’arrossega cap al negacionisme de la violència de gènere, la que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho. És allò tan conegut que el que no es diu no existeix ni cal destinar-hi recursos encara que no cessin els assassinats. Atenció amb els retrocessos de la nova crisi: per què s’hauria d’invertir en problemes menors quan la necessitat castiga el camp, el transport, la cacera i fins i tot les tradicions? I encara sort que de pobres no n’hi ha! No sé si hem contestat al lector.