Les ZBE insostenibles

La capa gri­senca que, molt sovint, cobreix Bar­ce­lona és letal. La con­ta­mi­nació del trans­port hi mata més d’un miler de per­so­nes anu­al­ment i és un dels pilars de l’escal­fa­ment glo­bal. La sentència que anul·la la zona de bai­xes emis­si­ons (ZBE) arriba just quan el model de Bar­ce­lona s’havia d’extra­po­lar a la resta de ciu­tats el 2025, com just ha apro­vat el govern català. La decisió judi­cial estima el que, de bon prin­cipi, hau­ria d’haver tin­gut en compte l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona: el dis­seny del model exclou de l’accés a la ciu­tat tot­hom que no tin­gui diners per can­viar-se el cotxe. Una inversió impor­tant per a autònoms, peti­tes empre­ses i molts par­ti­cu­lars. Sense pre­veure cap tipus d’ajut segons la renda, dis­cri­mina els més des­a­fa­vo­rits econòmica­ment.

La desin­cen­ti­vació en l’ús del trans­port pri­vat és impres­cin­di­ble per adap­tar-nos al canvi climàtic i fer les ciu­tats, de pas, més habi­ta­bles. La con­nec­ti­vi­tat interna a Bar­ce­lona ha avançat en aquesta direcció els dar­rers anys, amb l’extensió dels car­rils bici i la con­tinuïtat del tram­via i el metro. Per con­tra, la segona i ter­cera coro­nes metro­po­li­ta­nes –per no par­lar de la majo­ria de comar­ques– no tenen alter­na­tiva via­ble en trans­port públic. Són milers els ciu­ta­dans que cada dia han d’aga­far, obli­gatòria­ment, el vehi­cle per poder tre­ba­llar. Hi ha línies de tren que tenen les matei­xes freqüències que al segle XIX. Si no es millora el trans­port públic, la implan­tació de can­vis dràstics per a la mobi­li­tat com les ZBE per­pe­tuen un model injust soci­al­ment i ter­ri­to­ri­al­ment, que a més des­con­necta la capi­tal de la resta del país.