Odessa

No puc evi­tar cada vegada que par­len d’Odessa a les notícies, mos­trant gent nor­mal i cor­rent mun­tant defen­ses amb sacs de sorra a la platja i pro­te­gint monu­ments de la ciu­tat ucraïnesa, recor­dar la impressió que em va fer la pri­mera vegada que vaig veure El cui­ras­sat Potemkin, de Ser­guei Eisens­tein (1925), mun­tada magis­tral­ment amb imat­ges expres­si­ves encara avui dia impac­tants de les atro­ci­tats que van fer els sol­dats de l’imperi rus con­tra la població d’Odessa –aquell cot­xet que roda esca­les avall després que la mare mori per un impacte de bala!– i no em puc treure la maleïda sen­sació que aviat es repro­dui­ran amb una guerra que no para d’esten­dre’s. Sabem que el cinema no can­viarà la història, però per què la història no pot can­viar el pre­sent?