L'esperança es diu Sarkozy

El can­di­dat de la UMP va fer bones ahir les enques­tes. No hi va haver cap sor­presa. Nico­las Sarkozy va gua­nyar de llarg Ségolène Royal. Sarkozy, amb més del 53 per cent de suport elec­to­ral, serà el nou pre­si­dent de la República Fran­cesa. El per­so­natge pot agra­dar més o menys, però cal reconèixer que ha lide­rat des del pri­mer moment la cursa elec­to­ral i que ofe­reix una alter­na­tiva política nova. Algun ana­lista comen­tava ahir que per pri­mera vegada França tindrà un pre­si­dent libe­ral. És un libe­ra­lisme –convé mati­sar-ho– a la fran­cesa. En rea­li­tat, Nico­las Sarkozy sem­bla que hagi triat més aquesta eti­queta per no ser tit­llat de “polític de dre­tes” o de “con­ser­va­dor”, ter­mes que rebutja fron­tal­ment. El pro­grama econòmic del gua­nya­dor de les elec­ci­ons insi­nua un cert libe­ra­lisme, però en cap moment entra de ple en les refor­mes estruc­tu­rals que neces­si­ta­ria el sis­tema francès, que es basa en un inter­ven­ci­o­nisme públic des­me­su­rat. El Sarkozy més con­tun­dent –i segu­ra­ment el que més vots ha rebut– és el que pro­posa mesu­res d’endu­ri­ment de la immi­gració i un euro­pe­isme encara molt més tebi que el que havia des­ple­gat Jac­ques Chi­rac. Nico­las Sarkozy i el seu estil són ara l’espe­rança en una França encara forta però amb una crisi estruc­tu­ral seri­osa. El nou pre­si­dent neces­si­tarà molt més que carisma i empenta per resol­dre els grans pro­ble­mes que ha d’afron­tar.

Pel que fa a Ségolène Royal, ha estat la per­de­dora de les elec­ci­ons, però ha per­dut gua­nyant. Gua­nyant, perquè la can­di­data soci­a­lista s’ha enfor­tit davant el seu par­tit i con­tra els seus detrac­tors, que eren molts. En les dar­re­res elec­ci­ons pre­si­den­ci­als, el seu ante­ces­sor, Lio­nel Jos­pin, va que­dar des­car­tat en la pri­mera volta i va reac­ci­o­nar aban­do­nant el Par­tit Soci­a­lista i la política. Con­tra els que li dona­ven un crèdit escàs, Royal ha con­vençut una part impor­tant de l’elec­to­rat, ha reduït el cop que molts li augu­ra­ven i ha pro­cla­mat la volun­tat de “con­ti­nuar llui­tant”. El pri­mer repte que haurà de superar si vol con­ver­tir-se en la líder indis­cu­tida del PS arri­barà amb les elec­ci­ons legis­la­ti­ves del 10 de juny. Ségolène Royal s’hi haurà de pre­sen­tar i caldrà que demos­tri que és capaç de treure un bon resul­tat que li per­meti aca­bar amb l’escassa cre­di­bi­li­tat que encara man­tin­guin els seus detrac­tors.