També tenen dret a l’atur

Feia nou anys que es guanyava la vida com a treballadora de la llar, es va posar malalta i va pensar què passaria quan es fes gran i potser ja no trobés feina: que no accediria a la prestació d’atur ni a cap altre subsidi que s’hi vinculi ja que la legislació n’exclou la possibilitat. Va demanar a la Seguretat Social el dret a cotitzar per cobrar l’atur, li va ser denegat i va acudir a la justícia, que li ha donat la raó després de consultar la cort comunitària. La sentència és ferma, pionera i revolucionària perquè beneficia les pràcticament 380.000 afiliades d’un sector altament feminitzat (95% de dones) que pateixen discriminació i desempara social. Ara la pilota és a mans del govern, que ha d’esmenar el buit legal existent i és important que ho faci i adopti mesures de protecció per a un col·lectiu poc visible que sovint aguanta situacions infernals de precarietat i explotació. Hi ha testimonis que relaten horaris de 8 a 20.30 h sense descans, de dilluns a divendres i per 830 euros, amb extres no remunerats de nits i caps de setmana. D’altres expliquen que la primera vegada que es posen malaltes sense haver fallat mai, se’n van al carrer. O que els declaren quatre hores quan es passen el dia a la casa. Elles tenen cura dels nostres pares i fills; ens preguntem com s’ho fan per atendre la pròpia família en aquestes condicions? Mai s’ha de generalitzar, no tothom s’aprofita de la necessitat dels altres, però és obvi que el fet que les treballadores de la llar tinguin reconegut el dret a l’atur les fa menys vulnerables als abusos. Molt bona notícia!