Raça humana
Dinar a la Piazza Navona
Des de Girona s’havia posat de moda fa més d’una dècada agafar un low cost a Vilobí i arribar-se fins a la Piazza Navona a dinar, passejar la cultureta pels voltants i tornar a casa a explicar l’aventura romana amb despreocupada inconsciència: aquelles meravelloses oportunitats de la globalització infinita, miratge de nou-rics! M’hi fa pensar la interessant entrevista que publicava ahir aquest diari a Antonio Turiel, investigador de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC i persistent defensor que la humanitat ha d’avançar cap al decreixement perquè el consum desaforat destrossa el planeta i perquè els recursos energètics i alimentaris són limitats encara que no s’hagués produït la invasió a Ucraïna que ens ensenya les orelles de l’escassetat; no cal dir que hi ha poblacions que conviuen o malviuen o moren per la manca de productes bàsics i en bona part per l’espoli a què els sotmetem: aquells invisibles perdedors o pàries de la globalització! (Bauman). Turiel adverteix que cal reformar radicalment el sistema financer i el model de producció i consum, i l’Agència Internacional de l’Energia proposa deu mesures d’estalvi per abaixar el dispendi de petroli, entre les quals hi ha reduir la velocitat dels vehicles, limitar el seu accés a les ciutats, promoure el transport públic i els trens d’alta velocitat, prohibir viatges de negocis en avió si existeixen alternatives. Mentrestant, resulta que el gas que Europa comprarà als EUA s’extreu via fracking –elevat impacte ambiental– i es transporta en vaixells metaners –emissions d’efecte hivernacle–. Sabrem virar? Per la força els pengen!