Radars automàtics que carrega el diable

Radars i semàfors automàtics que sense patrulles presencials treballen 24 hores. Sona bé, a oïdes del gestor públic de torn, que s’estalvia personal i es garanteix una eina coercitiva eficaç, però tan implacable que al final acaba embeinada. Va passar a Palafrugell, anys enrere, amb un semàfor que afusellava a fotografies vehicles aturats en cues, quan es posava en vermell. I ha passat a Lloret, amb un radar a 40 en una via de quatre carrils. Caldria, segurament, un doble raser: que la maquineta fregís a multetes de 20, 40 o 50 euros infractors reincidents, com quan cosíem a creus a la pissarra els que parlaven a classe. Però només farien pessigolles, amb sensació d’impunitat, a conductors adinerats. I serien inferiors a la dels controls aleatoris, injustes al capdavall. Els comuns lloretencs proposaven més semàfors, però ja n’hi ha un i els punts dels carnets volen. Venen eleccions i no cal córrer.