Solidaritat a prop de casa

Sovint la realitat en primera persona fa que perdem de vista la realitat d’altres persones. Som conscients que hi ha situacions que disten molt de la nostra, però no hi obrim els ulls. A Catalunya hi ha 5.777 persones sense sostre, és a dir, que viuen en un espai públic o a la intempèrie, i que pernocten en un alberg, si tenen sort. Una situació esgarrifosa que els darrers anys ha anat a més amb la pandèmia. Els humans ens solidaritzem –per sort– amb els afectats pels desastres naturals, amb les guerres i els seus damnificats o fem milers de quilòmetres per ajudar. Res a dir-hi, però sovint oblidem que molt a prop nostre, a les nostres ciutats i als nostres pobles, també hi ha gent que ho passa malament. I amb aquesta no som tan solidaris.