Orgasmus. Estudiant d'intercanvi

Ja fa 20 anys del programa que facilita els intercanvis d’universitaris europeus. És bo celebrar-ho; tal com deia el savi, hi ha dues es que han construït Europa en els darrers anys –l’euro i l’Erasmus–. Per això quan penso en tu, jove estudiant boreal o mediterrani, m’entra un no sé què d’orgull continental que ni tres parells de simfonies de Beethoven.

Sí, entesos, tu ets aquella adorable criatura que a la primera classe sempre alça el dit i demana “Por favor, professore, poderia you falar in maltese, so that tous ensemble nous communications?”. I també ets el que a la segona sessió pesa figues, a la tercera vesteix ulleres de carbonaire, i a la quarta ja ha volat.

No passa res; suposo que és la implacable llei del mercat. Els nostres Erasmus van nord enllà, amb el pretext de flairar el rastre noble, culte, ric, desvetllat i feliç del mestre de Rotterdam; i els que davallen per descobrir si el sud encara existeix, segurament arriben atrets per l’orgasmus de borratxera.

A cada latitud el que li correspon, i a cada facultat el seu gaudeamus. Les subvencions tampoc no donen per escampar Nobels sobris arreu del continent. El que compta és que la coctelera no pari d’agitar-se, i que el dia de demà la fraternitat acadèmica ens fongui en un dolç combinat. Tant de bo haguéssim començat abans. Potser els europeus hauríem fet el ridícul amb els mateixos referèndums i constitucions. Però hauríem viatjat més. Que no és poc.