Tempesta especulativa

El discurs de la guerra ho suporta tot, però no és l’escassetat la que incendia els preus, sinó una especulació a la qual no es vol posar fre. L’energia que inflama l’IPC és també una de les claus amb les quals el Kremlin finança el conflicte, i frena l’efecte de les sancions. Així Putin continua venent-nos gas i petroli, amb contractes que són els mateixos que abans de la guerra. Entre Iberdrola, Naturgy i Endesa van guanyar 6.500 milions de benefici net l’any passat, 2.000 més que l’anterior, mentre es duplicava el preu de la llum. Sánchez ha posat sobre la taula una xifra similar en ajuts, malgrat un dèficit públic ara ja del 121%. Pilota endavant fins al 30 de juny. El pla es queda curtíssim i eludeixen canvis estructurals: com taxar amb més impostos les grans fortunes i les elèctriques, intervenir el mercat elèctric amb topalls més elevats o invertir en renovables. Socialistes i Podem intenten fer front a la pobresa amb una rebaixa de 6 euros –tres cafès amb llet– en la factura de la llum. La despesa militar s’incrementa en milions i a cop de xiulet de l’OTAN, sense ni necessitat de justificar-se.

El moment remet al pla Zapatero del 2008: rotondes i discursos sobre com n’eren d’immunes els bancs espanyols al cataclisme. Vam acabar abocant-los 60.000 milions en ajuts, que no han tornat. La tempesta de la recessió aixeca el cap per l’horitzó. L’alternativa no és alternativa, sinó aprofundir en el saqueig: el PP i la seva proposta fiscal perquè els qui més tenen guanyin més. Les dretes i els oligopolis corren a arrabassar el que els deixen les esquerres a La Moncloa. Quasi tot.