Ni un pam enrere

L’Asso­ci­ació Pro­fes­si­o­nal de la Guàrdia Civil (Jucil) demana al TSJC que imposi el cas­tellà a totes les esco­les de Cata­lu­nya; Con­vivència Cívica Cata­lana i Habla­mos Español li fan la gestió, i dema­nen una indem­nit­zació de 450 euros (per cap) pel dany moral produït als alum­nes i les seves famílies pel temps que no s’apli­qui el 25% de cas­tellà. L’Assem­blea per una Escola Bilingüe, que també reclama l’exe­cució de la sentència del 25%, jun­ta­ment amb S’ha Aca­bat, Soci­e­tat Civil Cata­lana i Impulso Ciu­da­dano, és ofi­ci­al­ment can­di­data al premi Prin­cesa d’Astúries en la moda­li­tat de concòrdia, gràcies a l’impuls de les tres sopra­nos de la cata­la­nofòbia, Isa­bel Díaz Ayuso, Inés Arri­ma­das i Caye­tana Álva­rez de Toledo, i altres cori­feus de l’espa­nyo­lisme, de la dreta, de l’esquerra i de l’hiperes­pai.

El règim del 78 ha tole­rat una nor­ma­lit­zació rela­tiva del català, però no l’ha pro­te­git de la dis­cri­mi­nació per part del mateix Estat, no l’ha pro­mo­gut a diferència del que fa amb el cas­tellà, li ha bar­rat el pas a Europa, con­tri­bu­eix al segre­ga­ci­o­nisme lingüístic que vol frag­men­tar i debi­li­tar el català, ha dic­tat cen­te­nars de lleis i nor­mes que arra­co­nen el català impo­sant el cas­tellà a ciu­ta­dans, enti­tats i empre­ses cata­la­nes i, des de la sentència de l’Esta­tut del 2010, també apunta a l’escola cata­lana com si es tractés d’un obs­ta­cle a tom­bar per pro­gres­sar en la subs­ti­tució lingüística a Cata­lu­nya, com ja ha acon­se­guit fa temps en alguns llocs del País Valencià. Perquè abans que ells ho han estat inten­tant molts, durant molt de temps i de mane­res diver­ses, des dels Àustries fins a Franco, pas­sant per Felip V. Perquè el català és un ele­ment tron­cal de la nació cata­lana, dife­ren­cial en un estat uni­tari com Espa­nya i un obs­ta­cle per a l’assi­mi­lació de Cata­lu­nya dins aquest estat i, per tant, empènyer-lo, folk­lo­rit­zar-lo, debi­li­tar-lo, pro­hi­bir-lo o per­se­guir-lo han estat tics habi­tu­als de l’espa­nyo­lisme exe­cu­tats amb més o menys inten­si­tat però amb con­tumaç regu­la­ri­tat des de fa més de cinc segles. Vist això, ara deci­dim si ens podem per­me­tre cedir un pam de ter­reny en la defensa de la llen­gua pròpia del país.