Ni un pam enrere

L’Associació Professional de la Guàrdia Civil (Jucil) demana al TSJC que imposi el castellà a totes les escoles de Catalunya; Convivència Cívica Catalana i Hablamos Español li fan la gestió, i demanen una indemnització de 450 euros (per cap) pel dany moral produït als alumnes i les seves famílies pel temps que no s’apliqui el 25% de castellà. L’Assemblea per una Escola Bilingüe, que també reclama l’execució de la sentència del 25%, juntament amb S’ha Acabat, Societat Civil Catalana i Impulso Ciudadano, és oficialment candidata al premi Princesa d’Astúries en la modalitat de concòrdia, gràcies a l’impuls de les tres sopranos de la catalanofòbia, Isabel Díaz Ayuso, Inés Arrimadas i Cayetana Álvarez de Toledo, i altres corifeus de l’espanyolisme, de la dreta, de l’esquerra i de l’hiperespai.

El règim del 78 ha tolerat una normalització relativa del català, però no l’ha protegit de la discriminació per part del mateix Estat, no l’ha promogut a diferència del que fa amb el castellà, li ha barrat el pas a Europa, contribueix al segregacionisme lingüístic que vol fragmentar i debilitar el català, ha dictat centenars de lleis i normes que arraconen el català imposant el castellà a ciutadans, entitats i empreses catalanes i, des de la sentència de l’Estatut del 2010, també apunta a l’escola catalana com si es tractés d’un obstacle a tombar per progressar en la substitució lingüística a Catalunya, com ja ha aconseguit fa temps en alguns llocs del País Valencià. Perquè abans que ells ho han estat intentant molts, durant molt de temps i de maneres diverses, des dels Àustries fins a Franco, passant per Felip V. Perquè el català és un element troncal de la nació catalana, diferencial en un estat unitari com Espanya i un obstacle per a l’assimilació de Catalunya dins aquest estat i, per tant, empènyer-lo, folkloritzar-lo, debilitar-lo, prohibir-lo o perseguir-lo han estat tics habituals de l’espanyolisme executats amb més o menys intensitat però amb contumaç regularitat des de fa més de cinc segles. Vist això, ara decidim si ens podem permetre cedir un pam de terreny en la defensa de la llengua pròpia del país.