Tinc una connexió russa

Si de cas no ho propaguin perquè té mala premsa, però jo tinc una connexió russa. La vaig cultivar en la meva etapa a l’institut i a la Universitat. Ara fa temps que no hi mantinc relació, però en algun prestatge encara hi trobaria proves. El nom clau de la cèl·lula era Realisme i el bacallà el tallaven un tal Anton Txékhov, de nom clau Oncle Vània; un tal Fiódor Dostoievski, de noms clau Germà Karamazov i L’idiota, i també Lev Tolstoi, Anna Karènina de nom de guerra. Que per què parlem avui de connexions? Que per què parlem de connexions russes? Doncs perquè el president del govern més progressista de la història la va fotre pel broc gros en seu parlamentària. Sánchez (seguint Rufián, Vilalta, Tardà i Rovira) va acusar Junts d’haver coquetejat amb Putin. Si hi ha debat fals, hipòcrita i roí en política és el de les connexions internacionals. A mi se me’n refot, si hi va haver connexió russa. Què dic, que se me’n refot? M’agradaria que n’hi hagués hagut, per saber que algú havia fet alguna feina ben feta... amb Rússia i amb qualsevol estat sobirà dels que ens hauran de reconèixer independents. No ens l’agafarem amb paper de fumar, que deia l’àvia Neus. No veieu la rastellera d’amics que exhibeix Espanya? Uns de bons, per fer-nos mala sang amb Putin. Quants amics (i clients) no tenen que han envaït un altre país? Si de Rússia en sabia més Eugenio: l’ensaladilla, molts de russos i els polvorons de l’estepa!