A casa en diem brunyols

Avui dia que tot­hom es veu amb cor de par­lar de tot sense enten­dre de gai­rebé res, n’hi ha que encara cre­iem en els ‘espe­ci­a­lis­tes’. Per això, quan em cal bus­car infor­mació sobre qüesti­ons gas­tronòmiques, m’agrada saber què n’ha dit Sal­va­dor Gar­cia-Arbós. És així com he relle­git un arti­cle seu sobre xui­xos, boti­far­res dol­ces i bru­nyols, i he rebus­cat fins tro­bar-lo el diver­tit pregó que va fer per Set­mana Santa l’any 2019. Volia aga­far qua­tre notes per par­lar dels bru­nyols de qua­resma, tema que m’ha pro­po­sat la meva amiga Eli­sa­bet, filla de les Pla­nes.

A casa, d’aquesta massa fre­gida de pasta de farina n’hem dit sem­pre bru­nyol, amb erra. Més enllà de l’ori­gen eti­mològic del mot, siguem o no par­ti­da­ris de les teo­ries de Joan Coro­mi­nes, el fet és que els bunyols fets a casa solen que­dar com veri­ta­bles bru­nyols, sobre­tot en mans inex­per­tes o poc des­tres. Però si els ingre­di­ents i les pro­por­ci­ons són les cor­rec­tes, aquest dolç pot esde­ve­nir una mera­ve­lla.

M’explica l’Eli­sa­bet que, per aques­tes dates, s’ajun­ta­ven tres gene­ra­ci­ons a casa seva: àvia, mare i filla. De la tro­bada, en sor­tia una bona pila de bru­nyols que, després, men­java tota la família, lle­vat d’algun pla­tet que es reser­vava per fer un inter­canvi d’allò més dolç amb altres veïns. A ella li agra­da­ven aquells que que­da­ven crus per din­tre i ben ros­sos per fora. Les dones de la casa feien una cadena i cadas­cuna d’elles tenia una tasca: l’àvia pre­pa­rava la massa, la mare fre­gia i l’Eli­sa­bet ensu­crava i anava pro­vant-ne un de tant en tant, no fos cas que no sor­tis­sin bons –cosa alta­ment impro­ba­ble. A casa, fèiem quel­com de sem­blant, lle­vat que la massa era cosa del pare. També recordo amb delit el moment de l’inter­canvi perquè els bru­nyols que feia la Carme de va la Bel, veïna nos­tra, eren dels més afa­mats de la Vall.

El cos­tum de fer bru­nyols en família es va per­dent. Per això cal bus­car una pas­tis­se­ria de con­fiança on el pro­ducte et recordi la flaire fami­liar o et sor­pren­gui agra­da­ble­ment amb nous gus­tos i tex­tu­res. És així com, apro­fi­tant que tinc l’obra­dor ben a prop de casa, gau­deixo d’allò més amb els bru­nyols de rata­fia que fan a Can Rever­ter. En temps de Qua­resma, ens cal con­ti­nuar ali­men­tant el cos i, si es pot, també l’espe­rit. Els bru­nyols hi aju­den.