Atrapat en la guerra

Els hongaresos decidiran avui, en les primeres eleccions generals a la UE des de la invasió russa d’Ucraïna, la continuïtat al poder del seu primer ministre, el nacionalista i ultraconservador Viktor Orbán. Per primera vegada, també, la major part de l’oposició fa pinya darrere d’un únic candidat, el moderat Marki-Zay, per intentar forçar l’alternança. La plataforma opositora Units per Hongria –un matrimoni de conveniència que aplega des de l’esquerra tradicional fins a antics dirigents d’extrema dreta, passant per verds, conservadors i liberals– partia amb bons pronòstics als sondejos, però ha anat perdent gas a causa de disputes internes sobre el programa electoral i el repartiment d’escons.

Sembla com si Units per Hongria, la gran esperança blanca per posar fi a dotze anys de règim autoritari i corrupte d’Orbán, estigui desaprofitant el moment de debilitat que viu el primer ministre a causa de les seves estretes relacions amb el Kremlin i les contradiccions en què ha incorregut des de l’agressió de Rússia al seu país veí. Tot i votar a favor de les sancions europees, Orbán evita una condemna enèrgica de la invasió i es refugia sota la bandera de la neutralitat. “No ens podem interposar entre l’enclusa ucraïnesa i el mall rus”, va replicar qui, pocs dies abans de l’entrada dels tancs russos a Ucraïna, visitava somrient el seu amic Putin al Kremlin. Orbán desplega un joc d’equilibris per no enemistar-se amb el tsar rus i, alhora, no contrariar els socis de la UE i l’OTAN. I ho fa “enviant tots els missatges possibles a tothom, des dels més fervents proatlantistes fins als més fervents partidaris de Rússia”, explica Peter Kreko, director del centre de recerca Political Capital. “Tothom pot triar el seu relat”, hi afegeix. L’oposició intenta plantejar les eleccions d’avui com un referèndum sobre l’ambigüitat geopolítica d’Orbán i la seva amistat perillosa amb el Kremlin, una mena de tria entre Putin o Occident. Per arribar al votant, però, Units per Hongria ha hagut de fer front a la poderosa maquinària propagandística del partit governamental, Fidesz, que té un control absolut dels mitjans de comunicació públics i les institucions. Amb tot, i al marge dels resultats que acabin dictant les urnes, hi ha qui pensa, com el teòric polític Francis Fukuyama, que la invasió d’Ucraïna ja “ha causat un gran dany als populistes de tot el món, els qui, abans de l’atac, expressaven de manera uniforme la seva simpatia per Putin”, com ara Trump, Le Pen o Salvini. Caldrà veure-ho: Orbán té el poder ben agafat i Le Pen puja als sondejos de les presidencials franceses. Això sí: la invasió d’Ucraïna ha obert una bretxa entre Hongria i Polònia, país aliat en el desafiament a la UE en matèria d’estat de dret, però oposat respecte a la relació amb Moscou. Encara que revalidés mandat, el líder hongarès estarà més sol.