Sergi Pàmies

L’escrip­tor Sergi Pàmies va començar sen­ten­ci­ant amb sar­casme sobre Carod-Rovira i Bar­galló, els dos màxims res­pon­sa­bles cata­lans pel que fa a la Fira del Lli­bre de Fank­furt: “El mem­bre que queda viu del Dúo Saca­pun­tas suma més talent que aquests dos junts”.

Després ha fet unes altres decla­ra­ci­ons dient que l’havien con­vi­dat a anar-hi però ha dit que no. I que no explica els motius del seu rebuig perquè el que diria és tan gros que el podrien ficar a la presó. No em nega­ran que el tomba i gira de Pàmies s’assem­bla molt a una rebe­que­ria infan­til. A més, per què no deixa anar el que hagi de dei­xar anar? Això de la presó, o és una broma o una excusa de mal paga­dor. L’assumpte és seriós: siguem seri­o­sos.

D’altra banda, si el que ha pas­sat resulta escan­dalós fins a tal punt, el seu deure és denun­ciar-ho, no tirar la pedra, o la lli­mona, i ama­gar la mà. Altra cosa és si està molt enfa­dat i, com l’infant que brama i repar­teix pun­ta­des de peu, no en sap gaire el perquè, només que està molt enfa­dat. El perill és que aquesta mena de posat de Pàmies pot sus­ci­tar una certa moda. I en el cas de Frank­furt, en part per culpa dels polítics, en part per culpa del gremi, en part per culpa de tots ple­gats, ja hem per­dut molt el temps. Frank­furt no ens ho resoldrà tot, per des­comp­tat. Ni es tracta d’això.

Ara: tam­poc es pot menys­prear una fira que és una ocasió d’expli­car a fora qui som, d’on venim i cap on voldríem tirar. Només demano que siguem capaços de mirar una mica més enllà de la nos­tra cir­cumstància per­so­nal i imme­di­ata per no mal­me­tre nosal­tres solets les opor­tu­ni­tats que se’ns brin­den.