La plaça del perill
La plaça U d’Octubre de Girona, amb els seus volums de formigó polièdrics i alhora polèmics, obra dels arquitectes Elies Torres Tur i José Antonio Martínez Lapeña, ha estat elogiada pel món de l’arquitectura i criticada per una part de la ciutadania. Es tracta d’un espai dividit en dues parts: una, amb terra i arbres que no fan xiu, i l’altra, que coneixem com plaça dura, que és la zona dels vianants. Amb gairebé quaranta anys d’història, la part dura de la plaça mostra una certa manca de sensibilitat de l’arquitectura envers l’entorn urbà, humà i social que pretén ordenar. L’antiga plaça Constitució (actual plaça U d’Octubre) ha estat polèmica des del minut zero, i ho ha estat perquè no es va tenir en compte la ciutadania, que advertia dels perills que representaven, per als infants, algunes de les construccions de formigó, que tant van ser lloades. Les queixes que porta a terme avui l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’escola Eiximenis, reclamant la reforma de diversos punts perillosos, ja les sentíem fa quatre dècades. També, la resposta del consistori nadalista de l’època no diferia gaire de la que dona avui l’administració Madrenas. Només hem de recordar alguns dels episodis, del que ha estat com una mena de lletania. El 1992, el regidor d’Urbanisme, Joan Pallàs, menystenia un manifest amb dues mil signatures, promogut per l’APA i l’equip directiu de l’escola Eiximenis, que es pronunciaven en contra de les obres que es feien aleshores. El 1993, el regidor Joan Pluma feia broma públicament de les reivindicacions, mentre l’alcalde, Joaquim Nadal, es comprometia a remodelar o protegir diversos elements arquitectònics de la plaça per evitar que fossin perillosos per als alumnes de l’Eiximenis. Anys després, les famílies d’alumnes d’aquesta escola continuen fent peticions a l’Ajuntament, que no acaba de resoldre els problemes. Fa menys d’un any va caure un nen en una de les entrades de l’aparcament subterrani que hi ha a la plaça. El fet va tornar a despertar la preocupació de les famílies per la perillositat dels polèmics elements arquitectònics. Recomano que s’acostin a la plaça l’U d’Octubre, a quarts de cinc de la tarda, de qualsevol dia del curs escolar, perquè s’adonin que alguna divinitat vetlla per la salut dels infants. Una creença en la cosa divina que també deuen tenir els càrrecs electes de la ciutat, ja que no veuen necessàries les reformes.
