No està llest, Siset

Fa 54 anys, la Pepita Juanals Saballs i en Narcís Dausà Massa van obrir la Llibreria Castell, a la plaça Major de Calonge, i la van portar fins a l’octubre del 78, quan la van traspassar per anar a dur-ne una altra a Olot. Per al seu fill Jordi i per a tota la patuleia que l’estiu del 1968 complíem 10 anys, la llibreria va ser un vèrtex del triangle màgic d’adolescència i primera joventut. La llibreria, el mateix castell i el Bar del Centro, que regentava un altre matrimoni mític d’aquella generació, la Margarita Aliu i en Joan Cebrià. Mantinc al disc dur el rètol lluminós: “Llibreria Castell. Antiga Casa Xaró”. A en Jordi li ho vam posar de sobrenom i fèiem emprenyar la Pepita. “Hi és, en Xaró?” Sabíem la resposta. “No n’hi ha cap, de Xaró, i en Jordi és a repartir.” Quantes vegades, en sentir-la acostar-se, havia recol·locat bé a la prestatgeria la Interviú o la Playboy. I en Siset, primer Mobylette i anorac i, després, 600, cada dia a la Vincke a Palamós. I de seguida que ens veia esperar en Jordi per marxar, sempre la mateixa pregunta: “On aneu a fer mal, Valls?” En Siset sempre m’hi ha afegit una s, “Valls”. Ahir, també. Va deixar la residència per venir al tanatori a dir l’últim adeu a la Pepita. Feia Déu i sa mare que no ens vèiem, però em va reconèixer, i als 94 anys em va mantenir la s. “Això està llest, Valls.” Li vaig demanar que no, que no ho donés per enllestit, i espero que em faci cas pels fills, nets i besnets. La Pepita ja descansa en pau, Siset.