Un conflicte que va per llarg

A mesura que es pro­longa en el temps, la guerra d’Ucraïna mos­tra la seva cara més cruel. A la Khàrkiv arra­sada per les bom­bes i la Mariúpol asfi­xi­ada sota un setge infer­nal, s’hi afe­gei­xen ara Butxa, amb les fos­ses comu­nes i els civils exe­cu­tats amb les mans lli­ga­des a l’esquena, i Kra­ma­torsk amb la mas­sa­cre a la seva estació de tren. La guerra con­ti­nua i sem­bla no tenir fi. El mateix cap de l’OTAN, Jens Stol­ten­berg adver­tia aquesta set­mana als ali­ats que es pre­pa­rin per a un con­flicte bèl·lic “que pot durar mesos, fins i tot anys”.

Enmig d’aquesta cons­ta­tació, sor­gei­xen veus als EUA que dema­nen pac­tar urgent­ment amb Putin per posar fi a tanta devas­tació i asse­gu­rar els interes­sos nord-ame­ri­cans a llarg ter­mini. “Sense alguna mena d’acord amb el Krem­lin, el resul­tat més pro­ba­ble és una guerra llarga i àrdua que Rússia aca­barà gua­nyant igual­ment”, sosté l’ana­lista polític Samuel Cha­rap a la revista Foreign Affairs. Una guerra que no només cau­sa­ria més mort i des­trucció a Ucraïna, sinó que tin­dria també un efecte deses­ta­bi­lit­za­dor sobre la Unió Euro­pea –amb l’incre­ment del flux de refu­gi­ats– i aug­men­ta­ria el risc d’una con­fron­tació directa entre Rússia i el bloc occi­den­tal, que, ple­gats, “pos­se­ei­xen més del 90% de l’arma­ment nuclear mun­dial”.

Les con­ver­ses que tenen lloc en paral·lel als com­bats estan enca­lla­des. Si bé Kíiv s’obre a accep­tar la seva neu­tra­li­tat, Mos­cou insis­teix a ampliar el seu domini ter­ri­to­rial a l’est del país, con­dició que els ucraïnesos “no accep­ta­ran mai”. El que plan­teja Cha­rap és nego­ciar un pacte que tin­gui com a objec­tiu garan­tir que Mos­cou no s’embran­qui en una altra guerra com aquesta per man­te­nir la seva influència a la regió; en una futura Bie­lorússia, per exem­ple, que volgués dis­tan­ciar-se del Krem­lin, o a Geòrgia.

Un altra fina­li­tat del pacte, con­ti­nua Cha­rap, seria evi­tar que les san­ci­ons tor­nes­sin els rus­sos al caos dels anys 90 –“quan els EUA van arri­bar a la con­clusió que una Rússia dèbil, incapaç de con­tro­lar el seu ter­ri­tori i el seu extens arse­nal nuclear, repre­sen­ta­ria una greu amenaça per als interes­sos nord-ame­ri­cans”– i Mos­cou es con­vertís en un actor deses­ta­bi­lit­za­dor de l’ordre glo­bal. “Si Rússia es comença a com­por­tar com un sabo­te­ja­dor inter­na­ci­o­nal, a la manera de Corea del Nord, podria arruïnar el que queda del sis­tema mul­ti­la­te­ral, inclo­ent-hi el règim de no-pro­li­fe­ració nuclear i el Con­sell de Segu­re­tat de l’ONU”, observa Cha­rap, per qui l’exclusió del país del sis­tema finan­cer inter­na­ci­o­nal aug­menta el risc de cibe­ra­tacs a enti­tats occi­den­tals. Final­ment, aquest pacte hau­ria d’aju­dar a fre­nar la crei­xent dependència russa de Pequín i, en con­seqüència, la con­so­li­dació d’un nou món bipo­lar que Was­hing­ton “té tot l’interès a evi­tar”.