No santificaràs les festes

No santificaràs les festes, no cal si és l’Ensesa qui paga, el Bisbat ja en fa la dispensa. I això? L’any 1962 a Girona es va lliurar la primera gran batalla obrera durant el franquisme. Els empleats d’Industrias Químicas y Tartáricas (Els Químics) es van mobilitzar per exigir millores laborals i salaris dignes i per protestar per la imposició de treballar els diumenges. Setze d’ells van ser acomiadats i no van tornar a tenir una feina estable, la solidaritat patronal era de pedra picada; també ho fou la solidaritat entre persones que rebutjaren la repressió. Tot plegat s’explica en el text de la moció que aquesta tarda es presenta al ple de l’Ajuntament en el marc d’una campanya de reivindicació de la història del moviment obrer que no sol ser incorporada en els nomenclàtors on llueixen les figures d’eminents marquesos, burgesos i generals. Els setze d’Els Químics es deien: Dídac Planas Ribot, Josep Oliver Turón, Albert Crous Font, Joaquim Brugués Orts, Pedro Montalbán Hernández, Manuel Romero Romero, Antonio Alonso Ortega, Enric Codina Pujol, Joan Ferrés Verdaguer, Valentín Romero Cano, Joan Peradalta Pinsach, Josep Roura Carreras, Josep Llinàs Carreras, Lluís Salvans Vilar, Ferran Gotarda Artimà i Joan Bach Vila. El fundador de l’empresa: Josep Ensesa Pujadas, i els seus successors: Josep Ensesa Gubert (fill) i Josep Ensesa Monsalvatge (net), noms poderosos i prou celebrats. Toca reconèixer el patrimoni deixat pels treballadors d’Els Químics, i també de la Grober, Torraspapel, la Coma i Cros i tants altres. O és que la seva lluita ja s’ha acabat?