Lectors

Si mireu el calendari veureu que falten deu dies perquè arribi Sant Jordi. Però per sort els llibres hi han sigut tot l’any. En aquests temps de pandèmia s’ha demostrat que la paraula escrita, que el llibre, ha omplert el buit de la solitud, ha escurçat les distàncies, ha permès sortir de casa per viure altres vides, per viatjar arreu i a d’altres èpoques, i fer-ho sense por, i ens ha permès obrir-nos de mires i de cor, malgrat el confinament. Em direu que això ja ho sabíem, que aquesta possibilitat que ofereix el llibre ja la coneixíem, però sovint convé recordar allò que moltes vegades, per molt conegut o massa obvi, se’ns oblida, i és el que allò té d’essencial. En aquest cas, el llibre i la vida que hi ha al seu voltant, que no s’ha aturat, ans al contrari. Quan s’han aixecat les restriccions, els llibres han ocupat l’espai que no tenien però que els pertocava. Vull dir-ho i assenyalar-ho perquè constato que, després de molts anys de reivindicar-ho, trobo que aquest esperit, el que es manifesta una mica abans d’arribar a Sant Jordi, s’ha aconseguit, finalment, que sigui present la resta de l’any. Festivals, trobades, converses, clubs, pòdcasts, presentacions, rutes i itineraris, programes, booktubers, jornades i un munt d’activitats literàries de tots els gèneres i per a tots els públics que s’estenen i s’espongen per tot el calendari. I amb això s’aconsegueix desestacionalitzar el llibre com aquell producte que, no fa tants anys, només se’n parlava pels volts del 23 d’abril. I és mèrit de tothom. Ara, però, aquest esperit l’hem de saber mantenir amb respecte i rigor. I és feina de tots, també, que sigui un èxit durador en el temps. Lectors, llibreters, editors, biblioteques, escoles, institucions i autors hem de treballar i empènyer amb aquesta idea per enfortir i eixamplar les xarxes literàries perquè cada lector trobi el seu llibre i que aquell llibre arribi a molts lectors.