El règim que els ha parit

Han entrat per la porta gran del govern de Castella i Lleó decidits a aprovar una llei de concòrdia que elimini el decret de memòria històrica que, asseguren, divideix els espanyols perquè no tracta d’igual manera dictadura i democràcia, frase literal amb la qual evidencien la intenció de reparar (restituir?) el règim que els ha parit. No, dictadura i democràcia no són ben bé la mateixa cosa, i justament perquè el botxí no mati dues vegades, la segona amb el silenci com advertia Elie Wiesel, i perquè els crims no es tornin a repetir, és necessari “recopilar, mantenir i transmetre la història per no caure en l’oblit i en la indiferència que una societat democràtica no es pot permetre”; la cita és de la consellera de Justícia Lourdes Ciuró i Buldó, que dissabte passat va inaugurar a la Bisbal de Falset la incorporació de dos nous llocs a la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic. Mentre l’extrema dreta ressuscita la barbàrie a dosis controlades per facilitar-ne la digestió, la Generalitat està fent intensa i inequívoca feina per a la supressió de tota legitimitat al franquisme: s’han expedit 6.000 documents de nul·litat de les causes, consells de guerra i sentències instruïts per reprimir i sotmetre la població i s’han col·locat 409 llambordes stolpersteine en 61 municipis en record dels deportats als camps de concentració. Una storpelsteine és una pedra que fa ensopegar amb el cap i amb el cor (diu Gunter Demnig, l’artista alemany que les ha dissenyat) i amb el cap i amb el cor no ens hem de deixar confondre pel règim que els ha parit. “A galopar, a galopar...”