El voraviu
El duc, cap d’esquila
La pandèmia mereix una investigació prospectiva i una causa general
És evident que a Luis Medina, duc de Feria, li toca una bona atonyinada, però jo el planyo. Sí, sí, el planyo. Entre el morro que té l’hereu escampa i les ganes de morro d’hereu escampa que tenim la ciutadania, els mitjans, i les xarxes, viurem una matança del porc. Obrirem l’aristòcrata en canal i ho aprofitarem tot per al gran aquelarre. El cas és que el duc s’hi posa bé. Sense saber-ho o per vici, propicia una carnisseria. Comissió del 45%, iot, casa a Pozuelo, Ferrari, Lamborghini, Porsche, Mercedes, 247 euros al compte, targetes innominades, cosí conegut de l’alcalde i material defectuós. Quina mina! Els mítics calçotets del traspassat Luis Roldán, o els moviments sexis de Pedro J. Ramírez a la gropa d’Exuperancia Rapú cauran un lloc en el podi de l’escarni nacional espanyol. No és una pena de telenotícies qualsevol la que passarà el duc. Ell de moment es fa el pinxo (entre altres coses perquè és el que és, un pinxo), però ja arribarà el moment que demanarà que li arraconin el calze. Al cap i a la fi, agafar el duc de Feria de cap d’esquila forma part de l’espectacle i de l’estratègia del silenci que es persegueix. Tot el que han demostrat que saben d’investigacions prospectives i de causes generals haurien de posar-ho al servei d’aclarir tot el que ens han colat aquests dos anys de pandèmia. Tot. Mereixem una investigació profunda clara i transparent que no deixi res per verd i que ens deixi tranquils.
